Qui diu “els negocis immigrats actuen fora de la normativa i tenen facilitats fiscals” Potser no sap que...

• No hi ha ajuts específics o bonificació fiscal per a negocis regentats per persones immigrades. El comerç immigrant té les mateixes obligacions fiscals i laborals que el comerç autòcton, i es persegueix i sanciona d’igual manera el seu incompliment.
• Els comerciants estrangers, per tal de renovar els permisos de treball, han de demostrar que compleixen amb les obligacions tributàries i de Seguretat Social..
• L’obertura de comerços regentats per persones estrangeres ha suposar la revitalització de zones de la ciutat que estaven quedant més deprimides poblacional i comercialment. Així, els comerciants estrangers han suposat un relleu generacional d’establiments que tancaven l’activitat per jubilació dels propietaris.

• En termes generals, són pocs els establiments regentats per estrangers que només tenen clientela estrangera. Un 75% atenen no solament persones estrangeres, sinó també autòctones. Per tant, es constata que els comerços regentats per estrangers no esdevenen comerços per a estrangers, sinó per a la gent dels barris en general, i fan augmentar, així, el teixit comercial de la zona.
• Les botigues regentades per persones immigrades no obren quan volen. Ho han de fer, com a qualsevol altre comerciant, ajustant-se al que marca la normativa vigent. Segons Decret Llei DECRET LLEI 4/2012, tots els comerços poden obrir entre les 7h i les 22h dels dies feiners. Ara bé, segons la normativa també es donen algunes excepcions: particularment a Catalunya, les botigues de compra quotidiana d’alimentació que tinguin una superfície de venda inferior als 150 m2 i que el seu titular sigui una petita o mitjana empresa, poden determinar lliurament el seu horari comercial (i, per tant, obrir els diumenges i festius que vulguin).
• El petit comerç immigrat té habitualment una dimensió familiar: en alguns casos, posar un negoci propi és l’objectiu cap el qual s’encaminen durant molts anys tots els estalvis d’una parella; en d’altres, s’hi suma el finançament a través dels “préstecs solidaris” procedents de la pròpia xarxa familiar.
• És cert que els comerços regentats per persones immigrades estan adherits en menor mesura a les entitats de comerciants; ara bé, no es tracta tant d’un desinterès com d’una desconfiança i desinformació. Ho demostra el fet que totes les iniciatives de mediació comercial han resultat positives a l’hora d’integrar el petit empresari estranger al teixit comercial del barri.
• El nombre de comerciants estrangers associats és encara modest, però va creixent paulatinament.
• Existeixen iniciatives per part de PIMEC-Comerç, la Confederació de Comerç de Catalunya i d’Associacions de Comerciants del Barri que han aconseguit incorporar botiguers immigrats a les seves associacions.
• Al 2007, comerciants de la comunitat xinesa de Barcelona es van adherir a PIMEC-Comerç. Per primer cop a l’Estat espanyol, una associació d’empresaris nouvinguts s’integrava a una plataforma empresarial nacional.