Qui diu “els negocis immigrats actuen fora de la normativa i tenen facilitats fiscals” Potser no sap que...

• No hi ha ajuts específics o bonificació fiscal per a negocis regentats per persones immigrades. El comerç immigrant té les mateixes obligacions fiscals i laborals que el comerç autòcton, i es persegueix i sanciona d’igual manera el seu incompliment.
• Els comerciants estrangers, per tal de renovar els permisos de treball, han de demostrar que compleixen amb les obligacions tributàries i de Seguretat Social..
• L’obertura de comerços regentats per persones estrangeres ha suposar la revitalització de zones de la ciutat que estaven quedant més deprimides poblacional i comercialment. Així, els comerciants estrangers han suposat un relleu generacional d’establiments que tancaven l’activitat per jubilació dels propietaris.

• En termes generals, són pocs els establiments regentats per estrangers que només tenen clientela estrangera. Un 75% atenen no solament persones estrangeres, sinó també autòctones. Per tant, es constata que els comerços regentats per estrangers no esdevenen comerços per a estrangers, sinó per a la gent dels barris en general, i fan augmentar, així, el teixit comercial de la zona.
• Les botigues regentades per persones immigrades no obren quan volen. Ho han de fer, com a qualsevol altre comerciant, ajustant-se al que marca la normativa vigent. Segons Decret Llei DECRET LLEI 4/2012, tots els comerços poden obrir entre les 7h i les 22h dels dies feiners. Ara bé, segons la normativa també es donen algunes excepcions: particularment a Catalunya, les botigues de compra quotidiana d’alimentació que tinguin una superfície de venda inferior als 150 m2 i que el seu titular sigui una petita o mitjana empresa, poden determinar lliurament el seu horari comercial (i, per tant, obrir els diumenges i festius que vulguin).
• El petit comerç immigrat té habitualment una dimensió familiar: en alguns casos, posar un negoci propi és l’objectiu cap el qual s’encaminen durant molts anys tots els estalvis d’una parella; en d’altres, s’hi suma el finançament a través dels “préstecs solidaris” procedents de la pròpia xarxa familiar.
• És cert que els comerços regentats per persones immigrades estan adherits en menor mesura a les entitats de comerciants; ara bé, no es tracta tant d’un desinterès com d’una desconfiança i desinformació. Ho demostra el fet que totes les iniciatives de mediació comercial han resultat positives a l’hora d’integrar el petit empresari estranger al teixit comercial del barri.
• El nombre de comerciants estrangers associats és encara modest, però va creixent paulatinament.
• Existeixen iniciatives per part de PIMEC-Comerç, la Confederació de Comerç de Catalunya i d’Associacions de Comerciants del Barri que han aconseguit incorporar botiguers immigrats a les seves associacions.
• Al 2007, comerciants de la comunitat xinesa de Barcelona es van adherir a PIMEC-Comerç. Per primer cop a l’Estat espanyol, una associació d’empresaris nouvinguts s’integrava a una plataforma empresarial nacional.

Qui diu “els immigrants reben tots els ajuts dels serveis socials” Potser no sap que...

• Per accedir a les prestacions cal complir una sèrie de requisits que tenen a veure amb la situació econòmica, l’edat, el nombre de persones a càrrec, el temps de residència al municipi o trobar-se en condicion
• No hi ha prestacions específiques per a immigrants o que els donin prioritat pel simple fet de ser-ho.
• L’any 2009, només un 5,3% dels residents estrangers de Barcelona van ser usuaris dels serveis socials. No signifiquen cap col·lapse per als recursos.
• El 2010, només el 15% de les sol·licituds d’habitatge protegit de propietat i lloguer eren de població estrangera (Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona).
• Per al curs 2010-2011, només el 15,5% d’alumnes amb beques menjador són de nacionalitat estrangera (Consorci d’Educació de Barcelona)

Qui diu “els immigrants abusen i col·lapsen el sistema sanitari” Potser no sap que...
• Un estudi de l’Hospital de Sant Pau conclou que l’assistència a urgències de la població estrangera és la mateixa que l’espanyola; exactament el 14,2% del total de pacients, que correspon al percentatge de població estrangera que viu a l’àrea d’influència de l’hospital.
• Els immigrants utilitzen un 40% menys de recursos sanitaris que els espanyols (XXX Jornades de l’Asociación de Economía de la Salud; 2010, Juan Oliva). La població estrangera a Barcelona té una mitjana d’edat de 32 anys. Només el 2,1% del residents d’origen immigrant té més de 65 anys.

Qui diu “els immigrants ens estan envaint” Potser no sap que...

Les arribades en pastera al 2010 es van reduir d’un 50%. L’any passat, a Canàries van atendre l’arribada de 196 persones front de les 2.246 que van atendre al 2009.

 

L’any 2009 es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera a Barcelona. Després de 10 anys de creixements continuats en què la població estrangera ha passat de 74.019 en 2001 a 294.908 en 2009, el nombre de residents baixa substancialment.

Per segon any consecutiu la població estrangera a la ciutat de Barcelona ha disminuït. El nombre d’estrangers residents a 1 de gener de 2011 a Barcelona se situa en 278.320, el 17,3% dels residents de la ciutat. El nombre a 1 de gener de 2010 era de 284.632, amb un percentatge del 18,6% del total de residents de la ciutat

Es confirma la distribució gradual de la població estrangera entre tots els districtes de la ciutat a mesura que es van assentant a la ciutat. El districte amb més població és l’Eixample (45.777), seguit de Ciutat Vella (40.938), Sants-Montjuïc (34.776) i Sant Martí (34.781).

Tots els districtes perden residents estrangers, tot i que mantenen les xifres per sobre del 10%. Territorialment, les disminucions són especialment destacables a l’Eixample i Ciutat Vella. Aquest últim ha passat de tenir el 21% de tots els residents estrangers l’any 2001 al 12,5% el 2011.

Amb les dades actuals, els nacionals més nombrosos són els pakistanesos (22.342), seguits dels italians (22.002), els equatorians i els xinesos.

Segons les projeccions del Ministeri de Sanitat espanyol, el 2050, els majors de 65 anys seran 16,3 milions —amb un percentatge de la població (33,25%) que en tot el planeta només superarà el Japó. De fet, la immigració ajuda a rejovenir la població local.

Antirumors

Que són?
Es allò que entenem per rumors que es creen entre la gent sobre immigrants, que arriben a milions de persones i no tenen cap certedat. Aquests poden perjudicar molt als immigrants que rebem d'altres països.

Petita introducció

En aquesta pàgina us mostrarem aspectes del racisme i explicació de rumors que es creen falsament.D'aquesta manera obrirem una mica els ulls a gent que critica inconscientment de que parlen realment.